EL SEMBRADOR D´ALLO QUE NO ES
He vist les ales d´un molí abandonat, que es movien.
He vist un pagès que feia veure que sembrava.
Anava sol, lent, el pit vermell del sol, els peus nus i els peus li sagnaven;
Caminava per un tossal que mira al poble, movent els braços del cel a la terra.
Li he mirat les mans:
Les tenia buides!
- Qui és? – He preguntat a un militar.
He vist les ales d´un molí abandonat, que es movien.
He vist un pagès que feia veure que sembrava.
Anava sol, lent, el pit vermell del sol, els peus nus i els peus li sagnaven;
Caminava per un tossal que mira al poble, movent els braços del cel a la terra.
Li he mirat les mans:
Les tenia buides!
- Qui és? – He preguntat a un militar.
- Un boig – m´ha dit
Jo he pensat:
Benaventurats aquells que en les seves follies son pacífis!
Benaventurats aquells que fins i tot quan són presos per la follia resten nobles!
Benaventurats aquells que, encara que amb les mans buides, estimen i sembren a grapats allò que solament esisteix a la seva ment!
Després, tot mirant-me les mans, m´he dit amb una tristesa que m´ofegava:
- I jo? I els altres?
I girant-me d´esquena al militar, entristit, m´he tret el barret, davant el foll sembrador.
Pobre molí abandonat, segueix rodant en pau!
Tomas Meabe
- I jo? I els altres?
I girant-me d´esquena al militar, entristit, m´he tret el barret, davant el foll sembrador.
Pobre molí abandonat, segueix rodant en pau!
Tomas Meabe
No hay comentarios:
Publicar un comentario